Les constants senceres són números que s’utilitzen directament en un esbós, com 123. De manera predeterminada, aquests números es tracten com int, però pot canviar això amb els modificadors O i L (consulte a continuació).
Normalment, les constants senceres es tracten com a enters de base 10 (decimals), però es pot usar una notació especial (formatadors) per a ingressar números en altres bases.
| Base | Exemple | Formatador | Comentari |
|---|---|---|---|
| 10 (decimal) | 123 | Ningun | |
| 2 (binari) | 0b1111011 | inici “0b” | caràcters 0&1 vàlids |
| 8 (octal) | 0173 | inici “0” | caràcters 0-7 vàlids |
| 16 (hexadecimal) | 0x7B | inici “0x” 1 caràcters 0-9, A-F, a-f vàlids |
Aquesta és la matemàtica de sentit comú amb la qual està familiaritzat. Se suposa que les constants sense altres prefixos estan en format decimal.
n = 101; // igual que 101 decimal ((1 * 10^2) + (0 * 10^1) + 1)
Només són vàlids els caràcters 0 i 1.
n = 0b101; // igual que 5 decimal ((1 * 2^2) + (0 * 2^1) + 1)
Només són vàlids els caràcters del 0 al 7. Els valors octals s’indiquen amb el prefix “0” (zero).
n = 0101; // igual que 65 decimal ((1 * 8^2) + (0 * 8^1) + 1)
Els caràcters vàlids són del 0 al 9 i les lletres de la A a la F; A té el valor 10, B és 11, fins a F, que és 15. Els valors hexadecimals s’indiquen amb el prefix “0x”. Tingueu en compte que A-F pot ser majúscula (A-F) o minúscula (a-f).
n = 0x101; // igual que 257 decimal ((1 * 16^2) + (0 * 16^1) + 1)
Formatadors U i L:
De manera predeterminada, una constant entera es tracta com un int amb les limitacions de valors corresponents. Per especificar una constant entera amb un altre tipus de dades, seguiu-la amb:
LLENGUATGE Variables